LA MEVA ESCALA DE JACOB
"Tot somiant, va veure una escala que, des de terra, anava fins al cel. Els àngels de Déu hi pujaven i baixaven" Gn 28,12
L'escala del Saló Rosa és com l'Escala de Jacob, la que uneix la terra amb el Cel dels nostres mites de cel·luloide. Jo sóc un infant de Rex i Petit Rex, d'Astòria, de Mundial, de Nacional, de Saló Rosa... Només més tard arribarien el Tarragona, el Kursal i, també, el Cine Nou, l'Avenida i el Rovy. I en la meva joventut l'estimat Cineclub Ateneu que vam muntar els tres Francescs i els tres Joans, i als que se'ns uniren aviat els dos Tonis, ara ja fa trenta anys.
Sóc un infant de pistolers (els spaghetti western), de romans (peplums de sants i esclaus), de melodrames i comèdies fàcils (les entranyables espanyolades i les noies Yé-Yé) de pseudohistòria i de folklore, de pel·lícules familiars (de Disney, d'en Marcelino Pan y Vino i de La gran Família), de films bèl·lics i d'agents secrets...
Un adolescent de pel·lícules eròtiques, que aviat passaren a sales especials i de les primeres pel·lícules en català. Un jove de films d'art i assaig i un pare de la generació de les tres dimensions.
Però recordaré, encara més que la presència palpable dels avatars, els xiulets a la sala per una còpia cremada.
Francesc Rossell i Farré
Cinèfil i teatrer
